L’Aragonés d’o norte d’a provincia de Teruel a finals d’a Edat Meya (1363-1513)
Dublin Core
Título
L’Aragonés d’o norte d’a provincia de Teruel a finals d’a Edat Meya (1363-1513)
Autor
Pardillos Martín, David
Colás Elvira, Diego
Descripción
A pervivencia d’o gallego, astur-leonés, castellano, euskera, aragonés, aranés y catalán en o norte peninsular ye una buena muestra d’a diversidat lingüistica d’a Peninsula Iberica y d’a convivencia natural de luengas y modalidatz dialectals a lo largo de muitos sieglos. De feito, os documentos medievals fan viyer, a sobén, rasgos castellanos, leoneses u aragoneses.
Ixa complexidat lingüistica yera tamién present en l’Aragón medieval. Per ixas envueltas se i charraba l’aragonés, que heba naixiu de l’area Pirinenca y s’heba espardiu con a Reconquista dica o sud d’o Reino, o catalán, en a parte oriental, l’occitano, en Chaca y a suya redolada entre os sieglos XI y XIII, l’arabe y o hebreu, d’as minorías etnicas musulmana y chudía, y o latín, en os estratos más cultos. De todas ellas, l’aragonés i tenió a más ampla difusión cheografica y social dica o sieglo XV.
En rematar ixe sieglo, manimenos, existiba ya una unidat lingüistica en o centro peninsular. O astur-leonés yera ya considerau una fabla rustica y l’aragonés meridional y d’a Val de l’Ebro se i trobaba ya a saber que influenciau por o castellano y disapareixería de camín d’os escritos notarials y literarios. O castellano, como luenga literaria, yera tamién fendo creixer a suya presencia difuera de Castiella.
A influencia d’a luenga d’o país vecino tamién se heba deixau sentir bien antes en o sud d’Aragón, pues as versions en romance d’o Fuero de Teruel, d’a segunda mitat d’o sieglo XIII y de l’atro sieglo, amostraban tamién o influxo d’o castellano.
Ixa complexidat lingüistica yera tamién present en l’Aragón medieval. Per ixas envueltas se i charraba l’aragonés, que heba naixiu de l’area Pirinenca y s’heba espardiu con a Reconquista dica o sud d’o Reino, o catalán, en a parte oriental, l’occitano, en Chaca y a suya redolada entre os sieglos XI y XIII, l’arabe y o hebreu, d’as minorías etnicas musulmana y chudía, y o latín, en os estratos más cultos. De todas ellas, l’aragonés i tenió a más ampla difusión cheografica y social dica o sieglo XV.
En rematar ixe sieglo, manimenos, existiba ya una unidat lingüistica en o centro peninsular. O astur-leonés yera ya considerau una fabla rustica y l’aragonés meridional y d’a Val de l’Ebro se i trobaba ya a saber que influenciau por o castellano y disapareixería de camín d’os escritos notarials y literarios. O castellano, como luenga literaria, yera tamién fendo creixer a suya presencia difuera de Castiella.
A influencia d’a luenga d’o país vecino tamién se heba deixau sentir bien antes en o sud d’Aragón, pues as versions en romance d’o Fuero de Teruel, d’a segunda mitat d’o sieglo XIII y de l’atro sieglo, amostraban tamién o influxo d’o castellano.
Editor
Centro de Estudios del Jiloca
Fecha
2017
Identificador
ISSN 1136-8209
Referencia bibliográfica
Cuadernos de Etnología, nº 30, pp. 75-100
Cobertura espacial
Teruel (provincia)
Derechos
Reconocimiento (BY)
Método de acumulación
Propios
Autores
Colección
Cobertura espacial
Cita
Pardillos Martín, David y Colás Elvira, Diego, “L’Aragonés d’o norte d’a provincia de Teruel a finals d’a Edat Meya (1363-1513),” El Baúl de la Memoria del Jiloca, consulta 31 de marzo de 2023, http://elbauldelamemoria.org/items/show/1657.